Nota de Premsa
Pigment Gallery presenta “Pell nua”
de l’artista Manu vb Tintoré
Pigment Gallery expone la última serie de obras del artista Manu vb Tintoré producida durante el 2020.
La exposición se inauguró el 4 de marzo y se podrá visitar hasta el 11 de mayo en Pigment Gallery, Carrer Rosselló 193.
Es la última exposición que se realizará en este espacio. La galería se trasladará en el mes de mayo a Trafalgar 70.
-------------------------------------------------------------------------------
Pigment Gallery presenta Pell nua, la nova exposició individual de l’artista belga-català Manu vb Tintoré. La vintena de pintures i una escultura que es troba en mig de la galeria representen un diàleg entre l'essència natural i l'essència geomètrica de la forma. És una reflexió sobre la traça que l'home deixa en el seu entorn, un equilibri difícil i fràgil entre l'excés i la continuïtat de la seva presència. En totes les obres s’observa la confrontació entre un espai primordial, original, frondós gairebé virginal juntament amb un principi d'ordenament, representat pels eixos i citacions cartogràfiques que semblen donar sentit a un nou ordre enfront del caos aparent de la natura.
En el catàleg de l’exposició Tintoré explica: “expongo el sublime placer de controlar la naturaleza, ese jardín de ensueño, ese espacio sagrado, nuestro templum territorial…”. Amb la seva proposta planteja un seguit de preguntes sobre la nostra capacitat de conviure amb l'entorn i les nostres perspectives de futur: " No és potser la materialització d'un tornar a començar, un nou temps zero que ens tornaria a una situació original?, la utopia d'una segona oportunitat davant d'un futur incert?, un exercici final de presa de consciència per aconseguir per fi una relació harmoniosa amb el nostre entorn?"
Totes les pintures exposades pertanyen a l'última sèrie anomenada Relats de la intempèrie, realitzades per l'artista durant el 2020. Van ser realitzades sobre paper, una superfície familiar en l'obra de l'artista i sobre la qual explora una nova tècnica. Sense recórrer ni al collage ni a la fotografia l'artista aplica pintura a l'esmalt sobre el paper, la qual escampa amb una eina de gravat i sobre la qual aplica altres capes de pintura. Amb aquest procés aconsegueix una profunditat que la fa semblar una vista aèria d'un bosc. És un treball molt delicat sobre paper, el qual intervé fins i tot extraient i raspant capes per aconseguir rugositats i textures molt particulars en la seva obra.
Pigment Gallery i Manu vb Tintoré mantenen una estreta col·laboració des de fa anys. No és la primera vegada que la galeria presenta una exposició que s'interessa per la relació de l'ésser humà amb el seu entorn i alguns dels artistes que representa treballen sobre aquesta línia. Pigment Gallery ha representat a Manu vb Tintoré en diverses fires nacionals i internacionals com KIAF a Corea o LA Art Show a Estats Units. I, recentment, algunes de les obres d'aquesta exposició van participar a la fira d'art Estampa que es va dur a terme a Madrid de el 8 a l'11 d'abril.
Manu vb Tintoré va néixer a Brussel·les el 1964. És un artista belga català que actualment viu i treballa a Girona. Abans de traslladar-se a Espanya va treballar com a enginyer agrònom en diversos països en vies de desenvolupament d'Àfrica i Amèrica Llatina. Al 2000 va estudiar Arts Plàstiques a l'Escola d'Art d'Olot i des d'aleshores va emprendre la seva carrera artística com a escultor i pintor. Tota la seva obra està vinculada a la idea de l'ésser humà, el seu destí i la seva relació amb l'entorn. Amb motiu d'aquesta exposició la galeria ha publicat un catàleg comentat pel professor Miguel Mesquita da Cunha. El catàleg es pot consultar al següent enllaç.
Sobre Pigment Gallery
Pigment Gallery va ser fundada a Barcelona el gener de 2016. L'objectiu del seu director, Ferran Josa, és garantir que l'art contemporani arribi a qualsevol persona amb curiositat o sensibilitat cap a l'art. Impulsa l'art contemporani dins d'una línia que va des de la figuració moderna fins a l'art abstracte més pur. Treballa amb artistes emergents d'Espanya i de l'estranger i s'interessa per representar els seus artistes a nivell nacional com internacional, especialment a les principals fires d'art contemporani celebrades a Europa, Estats Units i Àsia.
Informació pràctica
Galeria: Pigment Gallery
Títol de l’exposició: "Pell nua"
Artista: Manu vb Tintoré
Dates: 4 de març al 11 de maig de 2021
Adreça: Carrer Roselló, 193, 08036 Barcelona.
Horaris: Dilluns a divendres: 10 a 14h - 16 a 20h
Dissabtes 11 a 14h
Telèfon: +34 93 452 81 62
E-mail: info@pigmentgallery.es
Podeu consultar les imatges de l’exposició en el següent enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1VNBuHEZOqtJWKv7GCmpXGH5lDtyNUKyX?usp=sharing
Per a més informació contactar a la responsable de premsa:
Andrea Antonioli (comunicacio@pigmentgallery.es)
Nota del artista
Con "pell nua", relatos de la intemperie, expongo el sublime placer de controlar la naturaleza, ese jardín de ensueño, ese espacio sagrado, nuestro "templum territorial", en el interior del cual se encuentra concentrado y exaltado todo aquello que fuera del recinto se difumina y diluye en la entropía natural.
Paradigma del paraíso y metáfora de la relación entre el hombre y la naturaleza. La piel, umbral de nuestro cuerpo, limite, frontera entre lo nuestro y esa intemperie ajena, lejana y extraña.
Considerándonos invencibles en nuestro jardín cada vez más amplio, complejo y sofisticado, (re)descubrimos con asombro que todo el orden que hemos creado no es otra cosa que más caos, que de nuevo nos encontramos confinados y a la vez expuestos, al descubierto y lejos de nuestra zona de confort. Confrontados de nuevo a lo dantesco de la naturaleza, a la intemperie envolvente. De aquí que busquemos desde nuestro individualismo el amparo en los otros, que tejamos relaciones y redes sociales con el único fin de alejarnos "de la soledad negra e implacable de un cielo estrellado y desierto¨ F. Pessoa
Confrontar la representación de un espacio primordial, original, frondoso casi virginal a un principio de ordenamiento, representado por los ejes y citaciones cartográficas, la cuadrícula íntima, un principio justo y suficiente que pareciera dar sentido a un nuevo orden frente al caos aparente de la naturaleza. ¿No es quizás la materialización de un volver a comenzar, un nuevo tiempo cero que nos devolvería a una situación original?, ¿la utopía de una segunda oportunidad ante un futuro incierto?, ¿un ejercicio final de toma de consciencia para conseguir por fin una relación harmoniosa con nuestro entorno?, ¿un momentum de equilibrio en el que quizás ya no necesitaremos los jardines?.
En "el silencio del origen" y "el nacimiento de un paisaje", encontramos ese momentum de equilibrio entre lo virginal y la desfiguración generalizada. Entre el sentido incomprendido de la naturaleza y el sentido construido que no es más que un sinsentido que lo invade todo.
La territorialidad que expongo en "pell nua", es una territorialidad en la que el hombre se debate entre el exceso y la continuidad de su presencia. Una territorialidad, despojada de estilismos paisajísticos, como despojada de sus propios recursos, una piel natural expuesta, agrietada, ocupada, fragmentada, reflejo de la ruptura entre la idea de pertenencia a una totalidad y la fragilidad de un sistema atomizado, individualista que cuestiona en el fondo el lugar de la humanidad dentro del mundo y pone en relieve que demasiado a menudo, nos hemos olvidado que somos, unos y otros, frágiles y vulnerables.
Manu vb Tintoré, febrero de 2021
“arqueologia de la presència nº 3 - 139 x 166 cm - 2021 - enamel on paper
“el naixement d’un paisatge nº 10” - 46 x 50 cm - 2020 - enamel on paper
“el relat de les pedres nº 20” - 184 x 144 cm - enamel on paper
Avec “peau nue”, récits de l’intempérie, j'expose le sublime plaisir de contrôler la nature, ce jardin des rêves, cet espace sacré, notre "templum territorial", à l'intérieur duquel se concentre et s'exalte tout ce qui, hors de l'enceinte, est flou et dilué dans l'entropie naturelle.
Paradigme du paradis et métaphore de la relation entre l'homme et la nature. La peau, seuil de notre corps, limite, frontière entre ce qui est à nous et cet extérieur étranger, lointain et étrange.
En nous considérant invincibles dans notre jardin de plus en plus grand, complexe et sophistiqué, nous (re)découvrons avec étonnement que tout l'ordre que nous avons créé n'est rien d'autre que du chaos, que nous nous retrouvons à nouveau confinés et en même temps exposés, à l'intempérie et loin de notre zone de confort. Confrontés une fois de plus au dantesque de la nature, à l'intempérie enveloppante. Ainsi, nous cherchons dans notre individualisme l'abri des autres, nous tissons des relations et des réseaux sociaux dans le seul but de nous éloigner de "la solitude noire et implacable d'un ciel étoilé et désert" F. Pessoa.
Confronter la représentation d'un espace primordial, original, verdoyant, presque virginal, avec un principe d'ordre, représenté par les axes cartographiques et les citations, la grille intime, principe juste et suffisant qui semble donner sens à un nouvel ordre face à l'apparent chaos de la nature. Ne serait-ce pas là, la matérialisation d'un nouveau départ, d'un nouveau temps zéro qui nous ramènerait à une situation originelle ? L'utopie d'une seconde chance face à un avenir incertain, un dernier exercice de conscience pour enfin parvenir à une relation harmonieuse avec notre environnement, une dynamique d'équilibre dans laquelle peut-être nous n'aurons plus besoin des jardins ?
Dans "le silence de l'origine" et "la naissance d'un paysage", on retrouve cette dynamique d'équilibre entre la virginité et la défiguration généralisée. Entre le sens incompris de la nature et le sens construit qui n'est rien d'autre qu'une insignifiance qui envahit tout.
La territorialité que j'expose dans "peau nue" est une territorialité dans laquelle l'homme est tiraillé entre l'excès et la continuité de sa présence. Une territorialité, dépouillée de stylismes paysagers, comme dépouillée de ses propres ressources, une peau naturelle exposée, fissurée, occupée, fragmentée, reflet de la rupture entre l'idée d'appartenance à une totalité et la fragilité d'un système atomisé et individualiste qui interroge fondamentalement la place de l'humanité dans le monde et met en évidence le fait que nous avons trop souvent oublié que nous sommes, tout un chacun, fragiles et vulnérables.
Manu vb Tintoré, février 2021