La "font interior" proposa un moment d'introspecció, on l'aigua simbòlicament fertilitza, rega el món interior en cada un de nosaltres, deixant enrere el món de l'aparença fisica per introduir-nos en el món interior del misteri.
L'aigua desborda dels quatre contenidors cap al món interior de la Font, metàfora de l'ànima que abandona el cos. D'alguna manera, aquesta font actua com un campanar, en aquest cas com un campanar d'aigua, un campanar de vida que sorgeix de la Creu que dibuixa la seva estructura i ens recorda amb el soroll de l'aigua l'importancia del misteri del mon interior que viu en nosaltres.
